Els jaciments del mas de la Palma i el mas de Benita ens parlen d'un primer assen- tament neolític, fet que es demostrarà també amb l'existència d'una necròpolis paleoibèrica al mas de Mussols.

L'hàbitat ha estat històricament dispers o en petites agrupacions. L'origen àrab del mateix topònim ens denota l'existència d'un petit nucli de població. L'almúnia andalusí de l'Aldea, que comptava ja amb una torre, va ser un dels lots en què es va repartir el territori després de la conquesta cristiana i en va ser bene- ficiari, l'any 1149, el cavaller Bernat de Bell-lloch qui, de seguit, el 1161, va fundar una església sota l'advocació de santa Maria. Aviat, però, el senyor de Bell-lloch va cedir la seva jurisdicció als hospitalers, els quals atorgaren carta de poblament el 1258. De llavors ençà, foren successius els canvis de titularitat dels senyorius, entre els quals destaca el de Benifassà, Jordà o Guzmán de Villoria. No obstant això, tot i que l'Aldea era un senyoriu independent, pertanyia a Tortosa de la qual va ser pedania fins que se'n va segregar, l'any 1983.

La seva tradició com a zona de pas i de comunicació es fa evident en la via romana que hi passava, tal com ho testimonia el mil·liari trobat al costat de l'ermita. La mateixa fisonomia actual de la població, allargassada al voltant de la carretera ens indica aquesta tradició, on les antigues posades donaren lloc a dos nuclis poblacionals: l'Hostal dels Alls i Paitrossos, amb els anys fusionats.

L'altre factor que defineix l'Aldea és, a causa de la seva situació, el sistema defensiu basat en torres de guaita i defensa de les quals el seu terme en conserva quatre: torre de l'ermita, torre de la Candela, torre de Burjassénia i Torre de Vinaixarop.

Origen del topònim
D'origen àrab, que significa hort o lloc petit.