El terreny àrid d'aquesta franja, con- dicionat per la força del vent, ha suposat un despoblament històric, conegut do- cumentalment com el desert Alfama, tendència que no es veu capgirada fins l'època contemporània. No ens trobem, per tant, amb nuclis de població antiga, però en canvi, descobrim els vestigis del que representava un pas obligat i es- tratègic en les comunicacions, ja des d'època romana. La via Augusta fran- quejava paral·lelament la costa en aquest sector fins la seva enfilada cap al Perelló. N'és prova el mil·liari romà trobat a la urbanització de Calafat.

En un intent de repoblar aquest sector, el 1201, el rei Pere el Catòlic va concedir-lo a l'orde militar de Sant Jordi d'Alfama, creada per ell mateix. L'hospital-castell de Sant jordi d'Alfama, erigit amb aquesta finalitat, serà l'origen i la fundació de l'orde, amb un terme inicial que va des de l'Ampolla fins a la cala Justell. Durant el conflicte de la Guerra dels Segadors, les tropes reialistes el varen bombardejar i arruïnar. Al mateix emplaçament d'aquest castell, ja desaparegut, se'n va construir un altre, al segle XVIII, avui dempeus i restaurat.

Durant el segle XVI, a la franja costera del terme de l'Ametlla, s'hi van bastir torres de defensa per protegir el pas i les poblacions d'interior com Fullola i el Perelló dels atacs dels pirates. La torre de l'Àliga i la de l'Ametlla es construïren el 1598. Justament a redós del que havia estat la torre de l'Ametlla, ubicada a la cala de l'Amenla o de la Merla, i destruïda pels anglesos durant la Guerra del Francès, fou el lloc escollit per pesca- dors provinents de València per establir-s'hi durant la segona meitat del segle XVIII.

L'Ametlla va experimentar un especta- cular creixement de població. Ja al final d'aquell segle, comptava amb 2.000 habitants. Aquest fet va propiciar la seva segregació del Perelló, l'any 1891.

Origen del topònim
Prové del llatí, amb el mateix significat que el nom genèric d'ametlla.