Els jaciments arqueològics d'Aldovesta, el Castellot de la Roca Roja o el mas de Cachorro, ens marquen la situació d'as- sentaments ben antics: fenici, ibèric i romà respectivament. La vila de Beni- fallet, d'origen àrab, és ja mencionada en els primers documents posteriors a la conquesta cristiana de mitjan segle XII. Hi tingueren possessions els Pinyol, els Sentmenat, així com la catedral de Tortosa o el monestir de Poblet, si bé és cert que el senyoriu restà vinculat a la corona. Fet a banda, han estat els grans senyorius de Cardó i Sallent, vinculats als Montcada, o el de Costumà als Pinyol i que, al segle XV, passaren a formar part del gran senyoriu del monestir de Benifassà.

Benifallet va representar un paper important de defensa en el conflicte de la guerra civil del segle XV, de resultes de la qual el castell va restar enderrocat.

La singularitat dels paratges de la serra de Cardó van atraure una comunitat de Carmelites que, a començament del segle XVII, hi van establir un espai de repòs espiritual, un desert format per un monestir i tot un seguit d'ermites dispo- sades al seu entorn a fi de dur endavant una vida ascètica. Les característiques curatives de les aigües mineromedicinals de la Vall de Cardó van propiciar, un cop abandonat el convent al segle XIX, instal·lar-hi un balneari de molta anome- nada fins la seva desaparició, durant la segona meitat del segle XX. Actualment, el balneari de Cardó està en procès de reconstrucció

Origen del topònim
D'orígen àrab, fa referència a un nom patronímic que identifica un assentament clànic.