La troballa arqueològica del Bordissal, l'any 1953, a més de posar al descobert una magnífica col·lecció de Thymirae de terracuita, ens indica el grau de comerç i intercanvi de la població indígena ibèrica amb mercaders de la Mediterrània. La factura hel·lènica dels peveters del Bordissal, dispersos avui en museus arqueològics, ens evidencia la influència grega en els pobladors ibèrics de la costa.

Alguns tipus d'agrupacions de població s'hi assentaren, posiblement, durant el període islàmic, les quals, es van concretar en alqueries d'un cert pes. De fet, en el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, es parla ja d'un castell de Camarles. El beneficiari fou un noble, Guillem de Sunyer a qui, el 1150, el comte l'hi va concedir com a compen- sació pel seu ajut en la conquesta de Tortosa. De fet, en l'actual terme municipal de Camarles, hem de consi- derar dues entitats diferenciades: una, el terme del castell de Camarles i, l'altra, la Granadella, on s'erigirà una torre amb el mateix nom. Mentre el castell de Camarles va passar a possessió d'un senyor nobiliari, la Granadella ho féu a mans del bisbe de Tortosa. Des d'aquest punt de vista, la història del que ha estat Camarles l'hem de concebre lligada, inevitablement, a la dels diversos deten- tors d'aquestes terres.

Origen del topònim
De procedència imprecisa, d'arrels lla- tines i amb un significat també incert.