L'origen de la població a Deltebre és paral·lel al de tot el Delta. Sembla ser que, durant l'edat mitjana, la població va ser ocasional i dispersa, al voltant de l'ex- plotació dels recursos naturals tradi- cionals: la sal, la pesca i la sosa, així com algun tipus de conreu, concret i espo- ràdic.

L'origen de la població de la Cava, nucli al qual s'afegeix després Jesús i Maria, data dels primers intents de conrear terres ermes i salobres. En aquest indret, al segle XVII, es va construir una sèquia que era coneguda amb el nom de la Cava, a fi de regar els terrenys imme- diats i fer-los aptes per al conreu del blat o l'ordi. Una riuada va fer que el riu es desviés, deixés l'antic braç i transcor- regués per la sèquia o cava artificial que esdevindria, de llavors encà, el curs de l'actual desembocadura.

No podem parlar, però, de colonització de la terra amb assentament estable fins al començament del segle XVIII. Sens dubte, el canvi més transcendent es produeix amb la construcció dels dos canals, gràcies als quals s'aposta pel conreu d'arròs, que identifica clarament el Delta actual.

El veritable creixement demogràfic co- mença, per tant, amb la construcció del canal del marge esquerre del riu, l'any 1912.

Origen del topònim
Unió contemporània de dos termes que identifiquen la zona: el Delta i l'Ebre.