No podem parlar de població de Jesús fins el segle XVIII, si bé abans va existir-hi alguns tipus d'hàbitat dispers, però poc important. En aquesta partida es fundà al segle XV el convent franciscà de Santa Maria de Jesús del qual derivarà el nom del poble, que esdevindrà un centre conventual de pes, reformat íntegrament en el segle XVIII. També, durant l'edat mitjana, hi tingueren molta importància els molins del Comte, situats al barranc de Palomera i pertanyents al capítol de la Catedral de Tortosa.

L'origen de la població, a partir de la formació de la raval de Sant Bernabé, es constitueix a causa de l'establiment parcel·lari, promogut per la família Pinya- na, a partir de 1764. El seguiren els establiments dels Vilàs al raval vell de Jesús a començament del segle XIX, i continua amb els de Vilanova, la Casa de la Misericòrdia, etc...

L'espectacular augment demogràfic entre el segle XVIII i principi del XIX, provinent d'excedents de Tortosa, cal buscar-lo en l'explotació de terres ermes comunals i en el fet que els mateixos pagesos, cap a mitjan segle XIX, van acabar controlant el procés de transformació, el principal conreu del qual era l'olivera.

Gràcies a un canvi tecnològic, que va abaratir els costos de construcció dels molins oliers, cap a l'any 1850, van començar a multiplicar-se el nombre de molins que eren propietat dels mateixos pagesos i que només a Jesús, arribarien, uns anys després, al centenar.

Origen del topònim
Provinent de l'advocació del convent de franciscans establerts.