L'hàbitat en aquesta zona està ampla- ment testimoniat per les afamades pin- tures rupestres paleolítiques de Cabra-Freixet que ens parlen, juntament amb els jaciments de la cova de la Mallada i la cova de les Calobres, d'un assentament des de ben antic.

Quant als indicis d'època romana loca- litzats, com és el cas de la Cuitora, la Panavera i un tram de via romana, hem d'assenyalar que ens apunten cap a la creença d'identificar el Perelló amb la població romana de Tria Capita, una de les fites documentades de la Via Au- gusta dels romans.

No tenim altres referències fins el segle XIII, en què es documenta el lloc de la font del Perelló que no va ser deci- didament impulsat fins que Jaume II, el 1294, atorga una Carta de Poblament on s'estableixen 84 famílies, malgrat les desavinences inicials de Guillem d'En- tença, que reclamava certs drets sobre una part del territori assignat al terme. En pocs anys, el Perelló va fer-se amb un seguit d'infraestructures bàsiques com forns, molins o muralles, de manera que es va convertir en un nucli urbà impor- tant, dins del qual cal destacar l'hospital fundat per la reina Blanca d'Anjou.

Durant el segle XVI, la població va sofrir diversos atacs corsaris i, durant la guer- ra del Segadors, l'any 1640, un important setge de les tropes castellanes que finalment entraren i la saquejaren. Un monument, al capdamunt del Coll de les Forques, recorda avui la dissort de molts perellonencs penjats a causa d'aquell fet.

Origen del topònim
Prové del llatí. Relatiu a l'arbre del pere- lloner.