Roquetes, integrat fins a mitjan segle XIX a Tortosa, conserva els testimonis de poblament més antics al Clot de l'Hospital, un jaciment que es remunta a 15.000 anys a. J.C.

L'actual població de Roquetes no s'ori- gina fins el segle XVIII, situada a la partida rural de les Roquetes d'en Ortís, documentada ja al segle XVI. Sorgeix, per tant, després de la Guerra de Suc- cessió, com a conseqüència de l'aug- ment de la població tortosina i l'es- cassetat d'espai al seu interior. El mecanisme d'assentament dels pobla- dors de la futura Roquetes va ser l'apropiació espontània de terrenys i solars que eren de titularitat pública.

Aquest creixement urbanístic va anar paral·lel amb un augment demogràfic considerable. En poc més de cent anys, va esdevenir una població important la qual, sens dubte, va propiciar la seva segregació el 1850, concedida per Isabel II, mitjançant un Reial decret. El 1880, Alfons XII li atorgà el títol de ciutat.

Una de les proves més importants que va haver de superar el nou municipi fou l'epidèmia de còlera de 1885 que, a més de deixar una copiosa xifra de més de 200 morts, va suposar una fugida de la població cap a altres municipis.

Origen del topònim
De clar significat com el nom genèric i que vol dir un terreny pedregós.