Bona part de l'evolució històrica de la comarca es vincula directament amb Tortosa que, sens dubte, ha estat la ciutat que ha vertebrat el territori. D'aquí que molts elements d'anàlisi ja han estat motiu de referència en la introducció genèrica de la comarca.

Tortosa ha disposat històricament d'un ampli terme el qual, al llarg dels segles, s'ha anat disgregant i s'han format municipis independents. Avui, deixant de banda Jesús, que ha esdevingut Entitat Municipal Descentralitzada, conserva encara un total de quatre pedanies. Les localitzades al marge dret de l'Ebre són de formació relativament moderna, ori- ginades durant el segle XVIII i XIX, com és el cas de Vinallop i els Reguers. Tant a Campredó com a Bítem, uns elements medievals fan de motius fundacionals per a una població que creixerà en època més recent.

Origen del topònim
L'actual forma de Tortosa prové d'una adaptació de la Turtuxa àrab que, alhora, ho era de Dertosa romana. El topònim Dertosa, però, és d'origen preromà del qual es desconeix el significat.

Ciutat Híbera i romana
Malgrat que les proves arqueològiques són insuficients, és força versemblant que fos Tortosa l'enclau on es trobava l'afamada ciutat d'Hibera, capital del poble iber dels ilercavons. Al mateix emplaça- ment es fundà i prosperà la Dertosa romana, referenciada històricament, de la qual ens queda un important conjunt epigràfic, sovint dispers en carreus de reaprofitament per la ciutat, gràcies al qual tenim notícia de la intensa activitat social del que fou municipium romà.

Àrabs i cristians
La conquesta àrab va significar una nova empenta cultural, econòmica i social. L'element més emblemàtic és el castell de la Suda, fortalesa erigida al segle X per defensar la frontera amb els regnes cristians. La importància de la indústria naviliaria, exemplificada amb la làpida commemorativa del bastiment de les drassanes, s'afegia al d'una ciutat activa comercialment.

La conquesta cristiana, per part del comte Ramon Berenguer IV, va significar un altre tomb en l'evolució de la ciutat. És en aquest moment quan coexiteixen les tres cultures: la cristiana, en situació dominant, un petit reducte de l'àrab, i la de la comunitat jueva d'arrelada tradició, ubicada en un call, de la qual encara es conserva la seva fisonomia.

L'esplendor de la ciutat als s. XV i XVI
Tortosa va esdevenir, durant els segles XIV i XV, un enclau mercantil de primer ordre. La puixança econòmica de la ciu- tat es reflecteix en els grans exponents arquitectònics de l'època: la catedral, els palaus nobiliaris, el palau episcopal, el clos de muralles o la llotja. El control del comerç fluvial i marítim va situar Tortosa com a una de les ciutats de més pes polític, demogràfic i econòmic de Cata- lunya. Aquesta empenta es manté encara durant el segle XVI, època de la qual daten els Reials Col·legis, sens dubte, el conjunt renaixentista per excel·lència del Principat.

Tortosa que, a causa de la seva privilegiada situació geogràfica, ha estat sempre un punt estratègic militar, a partir del segle XVII va completar el seu sistema defensiu mitjançant la cons- trucció de baluards, forts i castells, de manera que esdevingué una veritable plaça forta, amb sectors encara avui empeus.

El modernisme a Tortosa
No fou fins al final del segle XIX i començament del XX quan el nucli urbà s'expandí i es crearen els eixamples. Un moment que coincideix amb l'esclat del modernisme i d'altres estils col·laterals. L'escorxador de l'arquitecte Pau Monguió resumeix ben bé aquest període.