Res no podem testimoniar respecte a un poblament antic de Xerta, malgrat que el seu topònim té un origen possiblement preromà. No és fins el període àrab que coneixem l'existència d'una explotació agrària o almúnia. Sembla ser que la situació geogràfica de Xerta, pràcti- cament vorejada per l'Ebre, ha afavorit històricament una important producció agrícola, potenciada per sistemes de regadiu que són documentats ja en època àrab.

Xerta, inclosa dins el terme de Tortosa, després de la conquesta cristiana, fou distribuïda en petites propietats de les quals foren titulars la catedral, el monestir de Santes Creus i el de Valldaura, etc..

Sens dubte, la construcció definitiva de l'Assut, al segle XV, va dotar la població d'una infraestructura bàsica, tant pel que fa al regadiu com a l'explotació dels molins i de la pesca. La riquesa agrícola de la zona va afavorir la formació d'un sector potent i influent local, el qual va entrar en contradicció amb les autoritats tortosines al començament del segle XVII. La intercessió de Joan Sentís, bisbe de Barcelona i lloctinent de Felip IV de Castella a Catalunya, que era fill de Xerta, fou decisiva per al plet i concòrdia que durà a la seva independència de Tortosa el 1628.

Les rescloses per salvar el desnivell d'aigua a l'Assut, a fi de facilitar la navegavilitat del riu, així com l'inici del canal de la dreta, construïdes el 1854, marquen les estampes que identifiquen la població al tombant del segle XIX i començament del segle xx.

Origen del topònim
Segons J. Coromines, d'origen preromà, ibèric.