La seu de l'ens comarcal

Abans d’acollir els serveis comarcals, la finca estava gestionada per la congregació de les Oblates, fundada l’any 1864 amb la finalitat de reconduir noies amb un comportament considerat irregular. El conjunt arquitectònic, format per una església i el convent on residien les monges, es va començar a edificar a finals del segle XIX. Es calcula que cap al 1890 les obres encara no estaven totalment enllestides.

El projecte original preveia una estructura en forma de U, envoltant la capella. Tot i això, no es va arribar a executar exactament així, i les deficiències constructives van obligar a fer diverses reformes posteriors, ja que les habitacions perdien escalfor i les pluges inundaven les galeries.

L’organització de l’espai era la següent: a la planta baixa hi havia la cuina, amb una xemeneia adossada a la façana nord; la primera planta acollia les habitacions de les monges, i a la segona planta s’hi allotjaven les noies acollides, amb un dormitori ampli. Posteriorment, s’hi van habilitar el menjador, el rebost i els serveis de recepció. Tot el recinte estava envoltat de tarongers i protegit amb una paret alta per evitar entrades i sortides no desitjades.