L’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Baix Ebre ha obert 47 nous expedients el darrer any 2012

L’EAIA, com a servei social especialitzat d’atenció a la infància i adolescència en situació de risc o desemparament, té l’objectiu de vetllar per tal que els nens de la comarca disposin d’una infantesa i adolescència plena de garanties i en un marc de convivència adequat.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha destacat “la rellevància d’aquest servei per tal d’intentar garantir als infants i adolescents de la comarca un nucli de convivència càlid i adequat per al seu creixement i desenvolupament”. A més, Soler ha manifestat que “des de l’ens comarcal s’estan duent a terme les adequacions necessàries per tal de facilitar la feina a les professionals i millorar l’atenció a les famílies”.

Entre les tasques de l’EAIA destaquen l’estudi i diagnòstic dels casos, el seguiment de l’evolució del cas, el tractament per tal de modificar la dinàmica familiar, i l’assessorament i col•laboració amb altres agents socials. El conseller d’infància i adolescència, Rubén Lallana, ha subratllat “la gran tasca que realitzen les professionals que duen a terme aquestes actuacions”. Per a Lallana, l’equip d’atenció “permet donar resposta a situacions familiars adverses i permet ajudar a molts nens i nenes del territori”.

En el transcurs del darrer any, l’EAIA ha obert 47 expedients nous i ha realitzat 11 intervencions d’urgència. Aquests casos es sumen als diferents expedients actius que disposa l’equip d’atenció a la infància i adolescència. En aquest sentit, al 2012, l’EAIA ha gestionat 328 expedients. De tots aquests, 137 estan en estudi, 140 en seguiment, 2 pendents d’estudi i 49 ja estan tancats.

Per tal que els equips d’atenció actuïn i obrin un expedient nou, s’han de donar una sèrie de condicionants. En aquest cas, els indicadors de risc més detectats al llarg del 2012 han estat, entre d’altres: incapacitat parental, insuficiència de recursos materials, incapacitat educativa, conductes inadequades, manca de reconeixement, absència de la llar i mancances afectives. En menor terme quedarien indicadors com ara les drogodependències, malalties mentals, delegació de funcions parentals, etc.

En totes aquestes situacions esmentades, l’EAIA pot proposar actuacions de millora dins del nucli familiar o bé mesures alternatives si és el cas que existeix desemparament a causa de les mancances dels pares. Les principals mesures que pot adoptar l’equip d’atenció són l’acolliment familiar simple o permanent, l’acolliment familiar en una unitat convivencial d’acció educativa, l’acolliment en centre públic o privat, l’acolliment preadoptiu i mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia personal.

Tanmateix, la prioritat de l’equip d’atenció a la infància i a l’adolescència és elaborar un compromís socioeducatiu amb les famílies. Aquest compromís té la finalitat d’intentar superar les condicions de risc mitjançant diferents mesures i accions que s’aplicaran des del servei en qüestió i les quals els progenitors, amb previ acord, hauran de dur a terme.